Què és el llenguatge? i la llengua?

A continuació us mostro l'exercici que ens ha encomanat la Rosa Soler per divendres 23 sobre les diferències entre la llengua i el llegnuatge:

Què és el llenguatge?

El llenguatge és un instrument de comunicació constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades. La humanitat té com a facultat el llenguatge, un mitjà d’expressió i de comunicació que li és propi , però és diferència del que posseeixen els altres primats desenvolupats, tan quantitativament com qualitativament, ja que el nostre llenguatge s’organitza en diversos nivells i a més a més comporta la creativitat i això dona lloc a un llenguatge summament elaborat i complex que ens permet la expressió verbal de un número il·limitat de sensacions , situacions , idees i d’altres.

El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar , d’aquesta manera les creixents possibilitats cerebrals i lingüístiques s’haurien desenvolupat paral·lelament perquè el llenguatge és l’element  bàsic en la constitució del pensament, cal a dir que aquesta teoria és força polèmica i no és fàcil de verificar.

El llenguatge és el pilar bàsic de la memòria , tot i que n’hi hagin d’altres. En el terreny individual  contribueix a la formació de la identitat personal , i en el terreny col·lectiu ajuda a conservar la memòria històrica , per tan el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria , tan individual com col·lectiva.

De vegades l’emissió d’un llenguatge no és altre cosa que una descàrrega, una manifestació del propi estat d’ànim, per tan el llenguatge fa possible l’autoexpressió , en aquest cas fent referència a un discurs intern.

 Com a conclusió , el llenguatge humà és el mitjà de comunicació i expressió  per excel·lència,  ja que és el més extens i complexa que posseïm els humans perquè tota expressió humana la podem trobar traduïda al llenguatge , en canvi el contrari no és possible.

Què és la llengua?

Amb la llengua organitzem el nostre entorn , el món on vivim , i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció, d’aquesta manera la varietat de les percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d’objectes i de tipus de fenòmens. Això és el que permet el enteniment entre els humans , ja que si el que observéssim no estigués “catalogat” rebríem impressions irrepetibles i per tant les expressions lingüístiques també ho serien, i tot el conjunt desembocaria a una comunicació impossible.

A més a més, la llengua és la companya necessària i inseparable perquè flueixi el nostre discurs intern per poder arribar a una autoexpressió .

En definitiva, sense la llengua no seria possible el llenguatge i per tan tot lo esmentat : memòria, comunicació, reflexió, pensament, etc.

Bibliografia: TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p. 45-50)

Després d’aquest exercici m’ha semblat interessant mirar diferents llengües i en especial la llengua dels sords. A continuació us deixo un vídeo on es mostra el vocabulari més bàsic: