iGoogle

Tot i que a classe només hem fet quatre pinzellades sobre aquest tema m'agradaria  explicar-lo.

iGoogle és un servei gratuït que ofereix el propi Google per a personalitzar la teva entrada a la web. En aquest hi pots col·locar tot tipus de gadgets, enllaços, pots visitar el teu correu electrònic, els teus RSS, diguéssim que allà fas un resum de tot el que consultes o visites a Internet, per tant és una manera de no perdre el temps.

Per optar a aquest servei només has de tenir un conta en el Google i començar a fer-lo servir! segur que ens serà de gran utilitat :)

Aquest n'és el meu

PREZI

Dijous  24 de novembre a classe de GTIC, a càrrec de Jordi Simón,  vàrem aprendre a utilitzar el programa Prezi.

Prezi es una aplicació de presentacions online i una eina narrativa, on a partir d’una metàfora visual podem desenvolupar un concepte.

Aquestes són principals característiques  que vam extreure a classe sobre el programa:

·         És un entorn de treball on-line

·         És gratuït i té una versió educativa

·         Podem editar/compartir col·laborativament

·         Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones

·         És un entorn multimedial

·         Podem treballar a partir de metàfores visuals

·         Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes

·         Els frames ens permeten definir parts

·         El path permet estructurar l'ordre dels frames

·         El prezi treballa sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en Power Point

·         El seu ús és senzill

·         Prezi treballa amb tecnologia flash

·         Només podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o... 


Amb tot això podem veure que el programa Prezi ens aporta molts recursos adients per treballar en el camp de les presentacions en eduació ja que és una eina molt manipulbable i adaptable a les nostres necesitats, fàcil de fer servir i a l'abast de tothom.

Aquí us deixo el propi tutorial del prezi on se’ns expliquen els aspectes més bàsics per a la seva correcta utilització: Què és un prezi?

A partir d’aquí en Jordi Simón ens va encomanar que creéssim un Prezi que expliqués el seu propi ús. I aquest és el meu:

Prezi on Prezi

A més a més de tot lo fet a classe, crec adient  ressaltar que Prezi utilitzar un model freemium,  és a dir, un model de negocis que funciona oferint serveis bàsics gratuïts, mentre que cobra per d’altres més avançats o especialitzats. Per això, els usuaris de Prezi públic poden editar, mostrar i descarregar els seus treballs en la web de l’aplicació, i els qui paguen pels serveis Prezy Enjoy o una llicència Prezi Pro poden crear, compartir  i descarregar arxius. Però, Prezi també ofereix una llicència especial per els estudiants i educadors, perfecta per el nostre cas. 

Per tant com podem veure Prezi és un programa perfecta per a fer presentacions, és molt estètic i pràctic, i per això només cal començar a agafar-hi pràctica i dur-lo a terme en les nostres futures presentacions.

Primera sessió de recitacions

El dia 25 de Novembre  vàrem començar la recitació de poesies a la classe de COED.

Primer de tot, la Rosa Soler va donar ànims a totes aquelles que havien de recitar aquell dia dient que aquest exercici n’era un de gran valentia i que no es preocupessin que això ho tindria en compte. A continuació ens a recomanat diferents exercicis per a relaxar-nos i per poder articular bé les paraules.

En primer lloc hem fet tres respiracions molt profundes per tal d’arribar a un estat de relaxació, més tard ens hem assentat de forma correcta, és a dir, amb l’esquena recta i els dos peus tocant al terra de forma paral·lela, i en últim lloc hem fet un exercici d’articulació molt senzill i “casolà”, el de posar-se un llapis a la boca i parlar amb aquest per tal d’haver t’exagerà la vocalització.

Aquí us deixo un exercici que he trobat  a Internet sobre la vocalització, aquest està pensat per millorar la nostre addicció a través d’embarbussaments:

I per últim hem fet una ullada a algun dels blogs de les meves companyes i aquests són els ítems a millorar:

- Hem de col·locar la data i el mes de cada sessió.

- A l'hora de posar noms ho hem de fer amb el permís de la persona i amb el cognom.

- Hem d'utilitzar un llenguatge estàndard.

- Les entrades han de tenir reflexions i ampliacions a més a més de l'explicació del què s'ha fet a classe.

- És útil utilitzar diferents lletres i colors per fer ressaltar o donar importància a algunes idees.


En acabar aquesta sessió he vist la importància que té la pràctica d’alguns exercicis previs a l’hora de parlar en públic, ja que d’alguna manera suposen una garantía, i a més a més comporten seguretat, relaxació i alliberació de nervis.

Dóna'm la mà

Aquest és el poema que he escollit per recitar a classe de COED.


Dóna'm la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                             bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

                      miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,

a l’amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                              bategant;

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Cincuenta poemas. Edición bilingüe 1,Barcelona : Editorial Lumen. ISBN: 84-264-2711-1

Movie Maker

El dia 10 de Novembre classe de GTIC vàrem treballar el vídeo a través del programa Movie Maker,  si no el teniu el podeu trobar a Windows Live Movie Maker. Pèrò, abans de començar l’activitat hem deixat clar que un vídeo serveix per transmetre emocions.

L’activitat consistia en  reduir un vídeo de Blanquerna a 1 minut, de manera que tingués sentit i coherència. Aquests són els passos a seguir:

- Primer de tot he col·locat el vídeo, l'àudio i tot el que faré servir en una mateixa carpeta, això és clau perquè sempre és poguí escoltar i veure el vídeo, ja que molts cops ens ha passat que volem veure un vídeo i no se’ns escolta la música  i a l’inrevés. Per tant, sempre hem de guardar tot el projecte en una mateixa carpeta.

- Després he obert el programa i a continuació he arrossegat el vídeo.

- He anat a “editar” i he anat dividint el vídeo per les parts que m’interessaven.

- Els talls feien massa mal a la vista i he anat a les  animacions, i gràcies a aquestes el vídeo ha quedat  molt més lligat i coherent.

- Després he fet servir els efectes visuals , que són molt útils si es vol passar d’una idea a una altre idea completament diferent

- Més tard he  posat el volum del vídeo en silenci, i a continuació he anat a” inici” i “afegir música”.

- A continuació, he  aprés a posar títols i crèdits, una eina molt fàcil que la trobem a “inici”.

- I per últim hem anat al botó llegenda , que també la trobem a “inici”, per poder col·locar petits subtítols a les imatges.

I per finalitzar l’activitat, després  d’haver creat el vídeo, he anat a “guardar pel·lícula” i he escollit el format en què ho volia fer, i per últim he penjat el vídeo a el canal Youtube. I aquest és el resultat:

Desprès  de fer aquesta activitat he volgut indagar una mica més sobre el tema, i he anat a la pàgina oficial  de Windows Live Essentials 2011 i he creat aquest petit document, a base d’ ajuntar diversa informació  que hi he trobat, espero que us serveixi d’ajuda:

Movie Maker

La descripció d'una companya

El dia 8 de novembre a classe de COED vàrem fer l’exposició fotogràfica acompanyada de les nostres explicacions. Aquesta és la meva descripció i fotografia de la nostre companya Sara Martos:

Fa poc que la conec, però ja ser desxifrar alguns gestos i mirades que la delaten. Es passa el dia somrient i amb una de les seves rialles, amb un so força peculiar, sempre m’acaba contaminant aquest somriure.  A més d’aquest bon sentiment que transmet, és una persona molt organitzada i treballadora, de vegades, amb una mica d’excés.   Ella és d’aquelles persones que et fan sentir com a casa, com si la coneguessis  de tota la vida i fan que dipositis  gran confiança en elles. Exteriorment la podríem confondre amb qualsevol altre persona fent  la simple definició de que és morena i de pell blanca, però el que la defineix, i és el que a mi em crida més l’atenció, són aquelles piguetes a la cara, al voltant del nas, potser les culpables de que dipositi confiança en ella, ja que jo de petita tenia les mateixes pigues i encara en conservo algunes.

Sentir-te com a casa

Vaig fer aquesta fotografia el dia que vàrem anar a l’Auditori de Barcelona a veure El planeta Mozart. El fet de que estigui feta de tan a prop és intencional, ja que vaig voler destacar la cara de la Sara,  i en especial les seves pigues, per això era necessari aquest apropament.

La fotografia està feta  de nit expressament, per poder construir una petita metàfora on la Sara dona color fins i tot a la nit, ja que aquest color fosc també té una espècie d’àmbit  càlid amb alguns tons ataronjats-groguencs,i aquest fet és una espècie de metàfora on tot i ser de nit ella transmet confiança i calidesa humana.

També vaig voler agafar la seva imatge en un moment on ella estigues distreta perquè em va  semblar una manera més natural de mostrar la seva personalitat, ja que era el que jo volia transmetre, però la Rosa Soler em va dir que hagués  estat millor que ella estigues “posant”, perquè es tractava d’un treball fotogràfic com el d’un estudi.

Un cop vàrem veure totes les fotografies  vam fer uns petits comentaris per a una possible millora d’aquestes, i aquests són alguns dels conceptes als que he arribat:

· La fotografia és un art, cal dedicar-li temps perquè poguí arribar a transmetre el que ens proposem.

· La llum jugar un paper molt important, ja que condiciona els colors,  i a més la podem fer servir com a “focalitzadora”  de les coses que vulguem ressaltar.

· És important tenir clar l’element  principal de la fotografia i no atorgar el protagonisme a d’altres elemnts.

· Segons la perspectiva en què prenem al foto ens poden arribar diferents sensacions, per exemple si la fem des de dalt o una mica torçada ens podria donar la sensació de moviment.

Per últim m'agradaria mostrar-vos tres de els fotografies de Anna-Lou «Annie» Leibovitz , una fotògrafa nord-americana. 
Va ser la primer dona en exposar la seva obra a la Galeria Nacional dels retrats de Washington  i la última en retratar al músic John Lennon, abans de que fos assesinat en 1980.

Es la fotògrafa millor pagada del mon i ha treballat per a revistes com Vanity Fair, Rolling Stone i Vogue.

La mateixa Annie leibovitz embarassada

Angelina jolie 

john lennon y yoko

Per últim us deixo uns petits consells per a fe runa bona fotografia : Consells

Desprès d’aquesta sessió he pogut comprovar que la fotografia no tan sols tracta de mostrar alguna cosa que volem, sinó que va molt més enllà, consisteix en busca la manera sobre com mostra allò que es vol. 

Anuncis i mitjans digitals

Avui a classe de  COED, divendres 14 de novembre, hem visionat una entrevista realitzada a Guillermo Orozco, professor d’una Universitat a Mèxic, pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquí he extret les següents conclusions:

- És molt important ser crítics amb els mitjans digitals, perquè el que veiem a través d’una lent no és la realitat sinó una representació d’ella.

- En l’àmbit eductiu els mitjans digitals es desaprofiten o s’usen d’una manera incorrecta. Per tant , és necessari alfabetitzar-nos de manera múltiple audiovisualment i digitalment per aconseguir  fer un ús “intel·ligent” d’ells.

- La introducció dels  mitjans digitals en l’educació suposa un canvi en les metodologies pedagògiques emparades fins ara.

- La relació del infant amb la televisió  i la seva interacció amb els pantalles recau en dues institucions: la família i l’escola.

Aquí us deixo l'entrevista per si en voleu saber més!

Més tard vam treballar la comunicació del anuncis publicitaris. A partir d’aquests  vam arribar a la conclusió que els anuncis de televisió són textos augmentatius per excel·lència, ja que tracten de persuadir i convèncer a les persones sobre alguna cosa. Hem de saber desxifrar els missatges subliminals, és a dir, llegir entre línies per poder saber el què estem veient i el que intenten fer a través d’això. I per últim, vam arribar a la conclusió que per desgràcia moltes agències publicitàries són capaces de jugar amb els valors més importants de la persona, com per exemple la família, per tal d’arribar al seu objectiu, que és persuadir per la compra d’un producte.

Aquí us deixo un dels anuncis que vam visionar:

Aquest  és l’anunci del qual he fet referència abans, on es juga amb el valor de la família, i podem veure que realment se’ns toca la fibra sensible. Per tant, juguen amb nosaltres per tal d’induir-nos a comprar un  producte.

A continuació d’aquesta sessió de COED em va semblar interessant indagar  una mica sobre els anuncis més polèmics dels últims temps.

Aquest anunci pertany a  l'obertura de la setmana de la moda d'Itàlia, on la marca de roba Nolita va generar una gran polèmica a l’hora de  mostrar aquest cartell de la model francesa Isabelle Car, malalta d'anorèxia. Una imatge impactant "perquè la gent sàpiga i vegi el que realment és l'anorèxia", en paraules de la jove model de 24 anys.

Sota el meu punt de vista, crec que aquest anunci publicitari  juga molt amb l’impacta visual que provoca la visió d’ aquest cos-esquelet, però penso que tot i poder ferir algunes sensibilitats, en especial, la de les pròpies malalts/es, el seu objectiu, que és crida l’atenció i provocar una sentiments de”fàstic” davant d’aquest cos,  és necessari per a poder adonar-nos de la realitat que suposa l’anorèxia.

Una nova campanya publicitària antitabac francesa el lema de la qual és "Fumar és ser esclau del tabac", mostra les imatges de joves simulant una fel·lació obligada, amb un cigarret a la boca i amb la mà d'un adult sobre el seu cap. "Això és el que dóna plaure a les indústries del tabac: segueix fumant", es pot llegir en els cartells. Es tracta d'una campanya publicitària de l'associació de Drets dels No Fumadors (DNF), que s'ha llançat amb l'objectiu d'impactar. Les fotografies han estat molt criticades per associacions de defensa dels drets de la família i organitzacions feministes, que creuen que vincular tabac i sexe és ridícul. Des de la DNF expliquen que l'únic missatge que es pretén transmetre és el que fumar és una submissió, i que el fet de recórrer al sexe per difondre-ho és una manera d'atreure l'atenció dels més joves.

Per tant, aquí tornem a veure que utilitzen l’impacta visual per cridar l’atenció dels més joves i d’aquesta manera assegurar-se que el missatge arribarà a aquests.

Per tant, podem concloure que un anunci es converteix en polèmic quan impacta a la gent, quan fa arribar un sentiment ,  quan provoca una reacció. I d’aquesta manera les agències publicitàries s’asseguren  tenir un paper en el mercat i  fer arribar els seus misstages.

Ús creatiu de les Presentacions en Power Point

Tot i que en l’ultima entrada sobre la classe de GTIC ja us vaig parlar sobre les presentacions i els seus elements, avantatges, inconvenients , els diferents programes i demés, avui intentaré aprofundir més en el tema de l'ús creatiu del programa de presentacions Power Point, com hem fet avui dia 1 d'Octubre a classe, a partir de diferents visionaments d’aquests tipus de presentacions. És a aprtir d'aquests que he confeccionat aquest petit resum:

Com seria un Power Point d’ús creatiu?

· Intenta trobar la interacció de l’alumne

· Flexibilitza el discurs de l’orador

· Incorpora elements de llenguatge visual amb l’objectiu de claredat i comprensió.

· Proporciona organització, síntesi i reflexió dels continguts.

· Facilita l’aprenentatge cooperatiu

· No ens delimita, sinó que ens dona suport

· Importància del tipus de lletra, colors, fons i demés per aportar llegibilitat, utilitat i significant. No perquè quedi bé

· Ús dels elements per diverses finalitats, com les animacions per crear sorpresa, objectes com vídeos per impactar, accions que ens traslladen, transicions que ens conviden, etc.

En un dels Power Point que hem visionat vèiem una impressora normal i corrent en una diapositiva,al mateix temps oralment una companya recitava un poema descriptiu sobre aquesta d’una manera irreal,fantàstica, aleshores de cop s’ha produït una animació i ha aparegut la veritable impressora que es descrivia en el poema, a tots ens a sorprès, i jo personalment no coneixia aquest recurs, així que aquí us deixo un tutorial on s’ensenya a fer aquestes animacions, espero que us serveixi d’ajuda!