La descripció d'una companya

El dia 8 de novembre a classe de COED vàrem fer l’exposició fotogràfica acompanyada de les nostres explicacions. Aquesta és la meva descripció i fotografia de la nostre companya Sara Martos:

Fa poc que la conec, però ja ser desxifrar alguns gestos i mirades que la delaten. Es passa el dia somrient i amb una de les seves rialles, amb un so força peculiar, sempre m’acaba contaminant aquest somriure.  A més d’aquest bon sentiment que transmet, és una persona molt organitzada i treballadora, de vegades, amb una mica d’excés.   Ella és d’aquelles persones que et fan sentir com a casa, com si la coneguessis  de tota la vida i fan que dipositis  gran confiança en elles. Exteriorment la podríem confondre amb qualsevol altre persona fent  la simple definició de que és morena i de pell blanca, però el que la defineix, i és el que a mi em crida més l’atenció, són aquelles piguetes a la cara, al voltant del nas, potser les culpables de que dipositi confiança en ella, ja que jo de petita tenia les mateixes pigues i encara en conservo algunes.

Sentir-te com a casa

Vaig fer aquesta fotografia el dia que vàrem anar a l’Auditori de Barcelona a veure El planeta Mozart. El fet de que estigui feta de tan a prop és intencional, ja que vaig voler destacar la cara de la Sara,  i en especial les seves pigues, per això era necessari aquest apropament.

La fotografia està feta  de nit expressament, per poder construir una petita metàfora on la Sara dona color fins i tot a la nit, ja que aquest color fosc també té una espècie d’àmbit  càlid amb alguns tons ataronjats-groguencs,i aquest fet és una espècie de metàfora on tot i ser de nit ella transmet confiança i calidesa humana.

També vaig voler agafar la seva imatge en un moment on ella estigues distreta perquè em va  semblar una manera més natural de mostrar la seva personalitat, ja que era el que jo volia transmetre, però la Rosa Soler em va dir que hagués  estat millor que ella estigues “posant”, perquè es tractava d’un treball fotogràfic com el d’un estudi.

Un cop vàrem veure totes les fotografies  vam fer uns petits comentaris per a una possible millora d’aquestes, i aquests són alguns dels conceptes als que he arribat:

· La fotografia és un art, cal dedicar-li temps perquè poguí arribar a transmetre el que ens proposem.

· La llum jugar un paper molt important, ja que condiciona els colors,  i a més la podem fer servir com a “focalitzadora”  de les coses que vulguem ressaltar.

· És important tenir clar l’element  principal de la fotografia i no atorgar el protagonisme a d’altres elemnts.

· Segons la perspectiva en què prenem al foto ens poden arribar diferents sensacions, per exemple si la fem des de dalt o una mica torçada ens podria donar la sensació de moviment.

Per últim m'agradaria mostrar-vos tres de els fotografies de Anna-Lou «Annie» Leibovitz , una fotògrafa nord-americana. 
Va ser la primer dona en exposar la seva obra a la Galeria Nacional dels retrats de Washington  i la última en retratar al músic John Lennon, abans de que fos assesinat en 1980.

Es la fotògrafa millor pagada del mon i ha treballat per a revistes com Vanity Fair, Rolling Stone i Vogue.

La mateixa Annie leibovitz embarassada

Angelina jolie 

john lennon y yoko

Per últim us deixo uns petits consells per a fe runa bona fotografia : Consells

Desprès d’aquesta sessió he pogut comprovar que la fotografia no tan sols tracta de mostrar alguna cosa que volem, sinó que va molt més enllà, consisteix en busca la manera sobre com mostra allò que es vol.