Avui a classe de COED, divendres 14 de novembre, hem visionat una entrevista realitzada a Guillermo Orozco, professor d’una Universitat a Mèxic, pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquí he extret les següents conclusions:
- És molt important ser crítics amb els mitjans digitals, perquè el que veiem a través d’una lent no és la realitat sinó una representació d’ella.
- En l’àmbit eductiu els mitjans digitals es desaprofiten o s’usen d’una manera incorrecta. Per tant , és necessari alfabetitzar-nos de manera múltiple audiovisualment i digitalment per aconseguir fer un ús “intel·ligent” d’ells.
- La introducció dels mitjans digitals en l’educació suposa un canvi en les metodologies pedagògiques emparades fins ara.
- La relació del infant amb la televisió i la seva interacció amb els pantalles recau en dues institucions: la família i l’escola.
Aquí us deixo l'entrevista per si en voleu saber més!
Més tard vam treballar la comunicació del anuncis publicitaris. A partir d’aquests vam arribar a la conclusió que els anuncis de televisió són textos augmentatius per excel·lència, ja que tracten de persuadir i convèncer a les persones sobre alguna cosa. Hem de saber desxifrar els missatges subliminals, és a dir, llegir entre línies per poder saber el què estem veient i el que intenten fer a través d’això. I per últim, vam arribar a la conclusió que per desgràcia moltes agències publicitàries són capaces de jugar amb els valors més importants de la persona, com per exemple la família, per tal d’arribar al seu objectiu, que és persuadir per la compra d’un producte.
Aquí us deixo un dels anuncis que vam visionar:
Aquest és l’anunci del qual he fet referència abans, on es juga amb el valor de la família, i podem veure que realment se’ns toca la fibra sensible. Per tant, juguen amb nosaltres per tal d’induir-nos a comprar un producte.
A continuació d’aquesta sessió de COED em va semblar interessant indagar una mica sobre els anuncis més polèmics dels últims temps.
Aquest anunci pertany a l'obertura de la setmana de la moda d'Itàlia, on la marca de roba Nolita va generar una gran polèmica a l’hora de mostrar aquest cartell de la model francesa Isabelle Car, malalta d'anorèxia. Una imatge impactant "perquè la gent sàpiga i vegi el que realment és l'anorèxia", en paraules de la jove model de 24 anys.
Sota el meu punt de vista, crec que aquest anunci publicitari juga molt amb l’impacta visual que provoca la visió d’ aquest cos-esquelet, però penso que tot i poder ferir algunes sensibilitats, en especial, la de les pròpies malalts/es, el seu objectiu, que és crida l’atenció i provocar una sentiments de”fàstic” davant d’aquest cos, és necessari per a poder adonar-nos de la realitat que suposa l’anorèxia.
Una nova campanya publicitària antitabac francesa el lema de la qual és "Fumar és ser esclau del tabac", mostra les imatges de joves simulant una fel·lació obligada, amb un cigarret a la boca i amb la mà d'un adult sobre el seu cap. "Això és el que dóna plaure a les indústries del tabac: segueix fumant", es pot llegir en els cartells. Es tracta d'una campanya publicitària de l'associació de Drets dels No Fumadors (DNF), que s'ha llançat amb l'objectiu d'impactar. Les fotografies han estat molt criticades per associacions de defensa dels drets de la família i organitzacions feministes, que creuen que vincular tabac i sexe és ridícul. Des de la DNF expliquen que l'únic missatge que es pretén transmetre és el que fumar és una submissió, i que el fet de recórrer al sexe per difondre-ho és una manera d'atreure l'atenció dels més joves.
Per tant, aquí tornem a veure que utilitzen l’impacta visual per cridar l’atenció dels més joves i d’aquesta manera assegurar-se que el missatge arribarà a aquests.
Per tant, podem concloure que un anunci es converteix en polèmic quan impacta a la gent, quan fa arribar un sentiment , quan provoca una reacció. I d’aquesta manera les agències publicitàries s’asseguren tenir un paper en el mercat i fer arribar els seus misstages.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada