Estructura del discurs

El 28 d'Octubre a classe de COED hem visionant un vídeo d'una nena de 4 anys, amb el nom de Lena, que ens recitava un poema de Nadal força llarg amb molta gràcia.

Més tard hem comentat entre tota la classe les idees i conceptes bàsics dels sis primers capítols del llibre: Com parlar bé en públic de Joan Rubio i Francesc Puigpelat. Un llibre molt útil replet de consells i trucs molts pràctics per arribar a ser un bon orador, més que un llibre és un petit manual on s'afirma que una persona dona més del 70% de la informació a través del llenguatge no verbal.

I per finalitzar la sessió  la Rosa Soler, amb el suport d'un PowerPoint, ens ha explicat l'estructura que ha de tenir un discurs.

A continuació us mostro un petit resum fet per mi on s’expliquen el conceptes més claus: 

Estructura d'un bon discurs

Aquí us deixo un discurs revolucionari d'Ernesto, "Che"Guevara,  que va ser polític, guerriller, escriptor i metge argentí-cubà. 

Guevara va ser un dels ideòlegs i comandants que van liderar la Revolució Cubana (1953-1959) que va desembocar en un nou règim polític en aquest país. Guevara va participar fins a 1965 en l'organització de l'Estat cubà exercint diversos alts càrrecs de la seva administració i del seu Govern.

Convençut de la necessitat d'estendre la lluita armada en tot el Tercer Món, el Che Guevara va impulsar la instal·lació de focus guerrillers a diversos països d'Amèrica Llatina. Entre 1965 i 1967, ell mateix va combatre en el Congo i a Bolívia. En aquest últim país va ser capturat i executat de manera clandestina per l'Exèrcit bolivià en col·laboració amb la CIA el 9 d'octubre de 1967.

Per tant, Che va saber moure masses i esdevenir  d’alguna manera un líder, per això m’ha semblat interessant veure un dels seus discursos:

Per últim us deixo una selecció amb els Discursos més inspiradors de la Història. Des de Simón Bolivarhasta Obama passant per Emiliano Zapata, Martin Luther King o Nelson Mandela, una col·lecció amb discursos que es van escoltar en els moments clau de la història:

Després de llegir aquest llibre e indagar una mica puc concloure que dominar l’art de saber parlar en públic és un gran què ja que pot obrir-te moltes portes i com heu vist en els últims vídeos que he penjat atorga un gran poder per a moure masses i convèncer a la gent. 

Presentacions, vídeo i educació

El dia 27 d'Octubre ha classe de GTIC havíem de portar tres documents llegits, tot i que només vàrem parlar sobre el llibre de “Educación y video” que és de lo últim que parlaré al llarg d’aquesta entrada.

Un dels documents tractava sobre les presentacions en l’educació, i aquestes són les meves idees clau:

-En els últims anys els docents s’han realitzat en els anomenats programes de presentacions

-A l’hora d’utilitzar aquests programes s’intenta desenvolupar:

· Capacitats de recerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació i transformar-la.

· Contribuir a donar la possibilitat de treballar de manera col·laborativa, tot i que sigui a distància utilitzant els mitjans digitals i d’aquesta manera recolzar l’aprenentatge individual i dels altres.

-Diferents programes :   
· Power Point

· Impress

· Servei on-line GoogleDocs (tinc una entrada parlant només d’aquest)   

· Servei on-line que permet publicar presentacions fetes amb PP, es tracta de Slide Share o Slideboom.

-Elements dels programes de presentació:

·diapositives-> eix central

·objectes -> textos, imatges, vídeos, etc.

·accions -> diferents instruccions que executem quan fem clic

·transicions -> efecte entre dues diapositives

·animacions -> efecte que s’estableix als objectes

-Com utilitzar les presentacions  en educació?  Tot depèn de la metodologia docent que s’utilitzi:

· Utilitzar les presentacions per transmetre d’una manera ordenada i clara la informació als alumnes

· Utilitzar les presentacions per motivar, interactuar, seduir, emocions , mostra, construir.

Després també ens havíem de llegir un document sobre Presentacions de Power Point, on primer se’ns exposa el problema del mal ús del Power Point en algunes aules, ja que per exemple de vegades es fa servir com l’objecte principal d’aprenentatge i  no de suport com hauria de ser. Més tard ens parla dels avantatges i inconvenients de d’utilització d’aquest programa:

Les avantatges són que l’alumne no és perd perquè sempre té present una guia del que s’està dient, poden haver-hi imatges il·lustratives, permet crear esquemes per la millor comprensió,  podem inserir tota mena d’elements multimèdia, és fàcil prendre apunts amb aquest suport i permet utilitzar una variada gamma de colors i formes ajudant a fer més clars els continguts.

Els inconvenients serien l’abundant informació en cada diapositiva, fer servir el PP per llegir-lo, utilització de colors i formes sense cap sentit d’utilitat, abús d’elements multimèdia, un mal sistema de projecció, masses efectes d’animació i transició, i el doble discurs.

I per últim ens dona algunes propostes d’ús creatiu i multimedial a l’hora de fer servir el programa Powe Point, aquest apartat  ja el comentaré en una altre entrada ja que hem decidit que ho treballarem més.

Ara sí, us parlaré sobre que vàrem fer a l'última classe. A partir de la lectura del primer capítol del llibre “Vídeo y Educación” de Joan Ferrer vam confeccionar aquest cuadre:

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Les meves conclusions són:

-      A l’escola es treballa més la part esquerra, és a dir, aprendre a través textos, desenvolupament racional i lineal i demés, tot i que  seria interessant fer-ho al revés, a través d'aspectes que trobem a la part dreta, ja que se'ns quedarien més apresses les coses, sota el meu punt de vista. Però també suposo que és una mica difícil fer-ho a través de la part dreta, a més a més com diu en Jordi tothom prefereix un metge que en sàpiga molt i hagi treballat molt la part intel·lectual i analítica, que no pas un metge sigui creatiu i es deixi emportar per les emocions.

-      També hem parlat que cada generació veu la vida d'una manera segons com l'hagi viscuda i que per tan quan siguem mestres no hem d'imposar el nostre món als nens, un món que segurament amb l'avanç de les noves tecnologies no coneixeran.

-      Avui dia el món està controlat per l’hemisferi dret, és a dir, coneixem a través de sensacions i emocions, com podem veure per exemple a molts mitjans de comunicació , com la televisió.

Per últim hem visionat dos vídeos molt diferents .

El primer era un vídeo que tractava sobre la història de Catalunya, era una narració d’informació acompanyada d’imatges i música de fons. Aquests vídeos són els anomenats vídeos lliçó , són apropiats per veure individualment i per prendre apunts i demés , però no hem d’enganyar-nos creient que amb el simple fet de veure’ls aprendrem alguna cosa.

El segon vídeo tractava d’una parella de llangardaixos on les imatges eren l’acció , no hi havia text i la música acompanyava la imatge i canviava abans que ho fes l’acció donant-nos a entendre el que passarà. Aquests vídeos son els anomenats motivadors i són els ideals per veure en grup.

Aquí us deixo dos exemples que he buscat d'aquest tipus de vídeos:

video lliço 

video motivador

La imatge digital

El 25 d'Octubre a classe de GTIC  vàrem parlar sobre els conceptes bàsics de la imatge digital. Aquí us deixo uns apunts claus que he fet per poder manejar-nos en aquest terreny:

-Mapa de bits: tipus d’imatge que es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels.

-Imatges vectorials: imatge composta per vectors creats a partir de parelles de punts.

-Grandària: és la quantitat de píxels que té la imatge. Es mesura amb la quantitat de píxels horitzontals  X la quantitat de píxels verticals.

-Pes:  és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun múltiple.

-Profunditat de color: és el nombre màxim de colors que pot arribar a tenir una imatge.

-Resolució: és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura en píxels per polsada o ppp.  Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del medi físic.

-Formats d’arxiu : és la manera en què s’emmagatzemen les imatges digitals. Hi ha diferents tipus d’arxius com el psp, el guif, el bmp que per exemple guarda les imatges horitzontalment d’esquerra a dreta punt per punt, o el jpg i png que ho fan d ela mateixa manera però comprimint la imatge és a dir quan troben el mateix color en graben un i el multipliquen, per això de vegades és perden alguns colors.

Un cop fet això vàrem posar en pràctica, de manera una mica casolana, l’activitat sobre la modificació d'imatges, per saber com funcionava el programa Gimp, que ja m'he baixat de Softcatalà. Aquí us deixo la meva pràctica, ara sí, ben feta. Tot i que la he feta amb una altre fotografia, que no és la recomanada, que m’he descarregat de Flickr.

Primer de tot aquesta és la meva imatge original.

Més tard la he retallada amb l'eina del cuter, i així a quedat.

Seguidament he fet un escalat, anant a -> imatge>escala-> i canviant el nombre de píxels.

I per últim he fet la modificació de la imatge treient elements, en aquest cas he tret alguns dels peixos de la part de dalt i de la dreta. Això ho he fet a través de la eina de clonació.

Programari lliure : idees i conceptes

Tot i que ja he fet una entrada sobre aquest tema, en Jordi Simón al acabar la classe del 20 d'Octubre ens va manar aprofundir més en aquest a partir de llegir la M.U.D. que hi ha a l'edu365 i així ho he fet. Aquí us deixo els conceptes claus que he extret:

- Els programes d'ordinador són seqüències d'instruccions que el processador va llegint, interpretant i executant, una darrera l’altre. Aquestes instruccions s'acostumen a fer mitjançant un llenguatge informàtic -> el codi font que està format per la relació completa d'expressions complexes. I per a convertir aquest codi en una sèrie d'instruccions s'ha de fer mitjançant la compilació, i així obtindrem : el codi exactuable.

- Per fer servir un programa d’ordinador no és imprescindible tenir accés al seu codi font, ja que podem tenir el seu codi executable i per tant podem utilitzar-lo

- El codi convencional o privatiu limita la possibilitat de modificar.

- El model de negoci de la indústria del software  consisteix a cedir el codi executable i impedir l'accés al codi font.

· Programari convencional 

- Gratuït (freware) -> no és paga per el seu ús i són lliures a l'hora d'usar-los.

- De prova (shareware) -> es poden provar, però per un ús complet i continuat s'han de pagar.

- Comercial -> requereixen un pagament previ i disposar d'una llicència comercial.

· Programari obert (Open source)

- Possibilita accedir al seu codi font i modificar-lo.

- Open source iniciative -> organització sense ànim de lucre que defineix i fomentar l'ús d'aquest tipus.

· Programari lliure (free software)

- Aquest garanteix quatre llibertats : usar-lo, estudiar-lo, redistribuir-lo, introduir-hi millores i fer-les públiques.

- Aquests projectes es duen a terme voluntàriament i de forma col·laborativa.

- Source Force és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més dinàmiques.

Aquí us deixo un vídeo que he trobat que parla sobre el software lliure (programari lliure) d’una manera molt simple comprant-ho amb una recepta de cuina.

La recitació

El 21 d'Octubre la classe de COED es va començar amb la Rosa Soler recitant un poema amb el qual ella se sentia força identificada i li tenia el cor robat.

A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

                Maria Mercè i Marçal. 

   

Més tard  la Rosa ha començat a recitar ràpidament aquest embarbussament :

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 

Ens ha dit que el repetíssim i se’ns a fet un món , però ens hem relaxat i hem vist que només calia aprendre els sis adjectius i anar canviant de singular a plural i a la inversa, i que  la frase anterior als adjectius la havíem d’anar passant  de positiva a negativa.

A continuació hem vist un fragment del homenatge que va emetre el canal 33 “Recordant a Miquel Martí Pol”.  A partir d’això hem diferenciat tres tipus de maneres d’expressar i recitar :

     La recitació teatral : és un text après de memòria i expressat amb molta teatralitat.

             La recitació des del cor : on no sembla que el poema o text hagi sigut après de memòria i sembla que les paraules surtin del cor i siguin un xic improvisades, i a més aquest tipus de recitació és la que fa emocionar més  als oients.

           La lectura en veu alta per els altres, no fa emocionar tant ni és apresa de memòria però està igual de treballada. Qui llegeix el text ens fa la feina de descodificar i nosaltres , els escoltadors, construïm una imatge sobre el fragment llegit.

 Un dels fragments del homenatge haig de reconèixer que em va arribar a emocionar , aquest pertany els segon tipus de recitació, i aquí us el deixo :

Et seguim Recordant

Farà un any 

que ens deixares orfes

dels teus mots 

i no dels sentiments.

I malgrat la teva partida

encara et trobes amb nosaltres.

T'hem seguit retrobant

en el fons dels teus versos

de la teva senzillesa en les paraules

i en la profunditat 

del pou d'on les extreies. 

Posares nom en el que succeïa

i passa a passa

et convertires en el cronista

del món que t'envoltava,

des de la claredat.

El teu cos era fràgil 

i no el que escrivies 

paraules com pilars 

per sostindré la bellesa fugissera

que has deixada amarada en els teus mots.

Tu realment no has mort

vares viatjar al món del impermanent

deixant-nos ben fresca en la memòria

una guia clara del camí 

que transitem alhora

tots els poetes. 

Gràcies 

pel teu record i per la Vida,

que ens deixares com herència

en cada un dels poemes

que escrivires.

Per últim se'ns va demanar la nostre opinió sobre la manera de recitar aquests poemes, és a dir , si ens semblaven recitacions  lentes, ràpides, clares i demés, i a partir d’aquí la Rosa  Soler ens va donar alguns consells:

· Després de cada coma(,) hauríem de fer una pausa de tres segons

· Desprès de cada punt(.) hauríem de fer una pausa de cinc segons.

Desprès d’aquesta classe m’ha semblat interessant buscar  recitacions de poemes i n’he trobat un de preciós que parla sobre la vida .

Aquí us deixo la recitació d’un poema de Walt Whitman, que va  ser un poeta, assagista, periodista i humanista nord-americà. El seu treball s'inscriu en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic, incorporant tots dos moviments a la seva obra. Whitman està entre els més influents escriptors del cànon nord- i ha estat cridat el pare del vers lliure. El seu treball va ser molt controvertit en el seu temps, particularment pel seu llibre Fulles d'herba, descrit com a obscè per la seva oberta sexualitat.

Amb tot això, va ser considerat com el pare de la moderna poesia nord-americana, i la seva influència ha estat àmplia també fora d'aquest país.

Aquesta recitació corre a càrrec de Joan Manuel Serrat en un dels seus concerts. Com suposo que ja sabreu,  ell és un cantautor, compositor, intèrpret, poeta i músic espanyol. I es tracta d'una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua castellana com en llengua catalana.

I a més a més, amb tot lo explicat anteriorment, podríem dir que aquesta  recitació escauria dins del grup de recitació des del cor, ja que sembla que les paraules li surtin des del cor de manera improvisada i  ho fa donant sentiment a les seves  paraules per tal de transmetre-ho al públic.

A partir d’aquesta sessió puc concloure que hi ha moltes maneres de recitar un poema i que aquest provoqui situacions molt diferents. Desprès de tot això he decidit que intentaré recitar el meu poema des del cor i per això n’escolliré algun que em sigui emotiu i per tant fàcil d’aprendre .

La composició d'un text

A continuació us deixo un petit resum que he fet d'uns apunts  sobre els passos a seguir en la construcció d'un text que ens va donar la Rosa Soler el 11 d'Octubre:

El primer pas de tots és  planificar, és a dir, reflexionar. Per començar analitzarem la situació comunicativa preguntant-nos i donant resposta a les preguntes :  Qui? Què? Per què? i Com?.

Un cop contestades prosseguirem a la recollida de la informació, la seleccionarem  i ordenarem.

El segon pas, tractar de transformar les idees en un text oral o escrit, tenint en compte l’estructura, és a dir, la introducció, el desenvolupament i la conclusió. I també tenint en compte els connectors i demés , però sobretot els paràgrafs ja que ens indicaran el nombre d’idees que componen el text.

I per últim, el tercer pas, la revisió , és a dir l’examinació, on es tindran en compte les qüestions de forma que  fan referència a morfologia, sintaxis, lèxic , fonètica , semàntica, etc. I les  qüestions de contingut, fent referència a un text coherent, adequat , cohesionat , precís, variat, clar, els signes de puntuació,etc.

Un cop dit tot això, crec que queda clar que a l'hora de construir un text sempre s'han de tenir en compte aquests passos bàsics, ja que sempre sortirà millor alguna cosa preparada que no pas improvitzada. Per tant,  seguint aquests passos ja ens atorguem una garantía. 

Ser legal

El dia 20 d'Octubre a classe de GTIC   vàrem començar  comentant un dels treballs en grup de la Viquipèdia , vam fer una valoració col·lectiva i a partir d’aquesta  cada grup va saber el què hauria de canviar i fer per a la  millora de la seva aportació a la enciclopèdia lliure. Viquipèdia.

Seguidament vam comentar el capítol 1 del manual d’iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació de  l’ajuntament de Rubí , anomenat Programari lliure: què cal saber.  


A més a més jo he indagat sobre aquest tema i he trobat aquest vídeo on ho deixa tot força clar:

A partir d’aquestes dues fonts he extret aquestes conclusions:

· La paraula programari engloba el conjunt de programes.

· El codi font obert permet a altres programadors accedir-hi i entendre el funcionament del programa, i el tancat no.

·  Una llicència lliure permet que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.

· Les llicències no lliures restringeixen l’ús, còpia, estudi, modificació i/o redistribució del programari.

· Lliure i gratuït no volen dir el mateix. Hem de pensar amb la paraula  lliure com a llibertat d’expressió , ja que molts programes són gratis però no són lliures al no contemplar les quatre llibertats de les persones usuàries del software que es  tenen que respectar:

            · La llibertat d’ús del programa amb qualsevol propòsit

            ·  En qualsevol sistema informàtic

            ·  En qualsevol classe de treball

    · Qualsevol tipus de persona

    · Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo

   · La llibertat de distribuir còpies amb o sense modificacions , gratis o a canvi d’una quantitat

· Copyleft és una llicència de software lliure: és la regla que quan és distribueix el programa no és poden agregar restriccions per denegar a altres persones les llibertats centrals.

· Beneficis del codi obert:

    Obertura

      - Transparència

     - Seguretat

     - Aprenentatge

     - Herència cultural

·Els  beneficis de la llibertat d’ús del programari són  la legalitat , la universalitat, el testeig i l’avaluació.

· Els beneficis de les llibertats d’adaptar i millorar el codi permeten  adaptar el  programari a les nostres necessitats, ens donar la possibilitat de traduir el programari al nostre idioma i per exemple  fragments de codi d’un programa poden ser reutilitzats per a altres programes.

· El desenvolupament de programari lliure es realitza en processos sostenibles on els diners tenen un rol secundari o inexistent, per tan  el voluntarisme és la base de tot aquest desenvolupament.

·  Hi ha qui desenvolupa programari lliure com a valor afegit a serveis de pagament i d’altres desenvolupaments estan finançats per Universitats i administracions públiques amb fons públics i per a benefici públic.

Per últim hem aprés a cercar material multimèdia a Internet de forma legal , és a dir tenint en compte les diferents llicències i drets.

Una pàgina web molt interessant per a buscar fotos on fàcilment puguem trobar els drets i a més a més les fotos siguin de qualitat és aquesta : http://www.flickr.com/

Aquesta pàgina, a part de mostrar-nos els drets, també té la opció de fer una recerca avançada on podem tenir la opció de buscar només fotografies amb llicència Creative Commoms. I moltes d’aquestes fotografies és poden descarregar i utilitzar, tenint en compte el tipus de llicència. Us animo a que hi feu un cop d’ull, jo ja m’hi he creat un compte!

Una altre pàgina web  de fotografies de qualitat és http://www.sxc.hu/ , on només cal posar la paraula clau de la nostre cerca i a partir d’aquí tenim dues opcions les photos premium , que tenen un preu , i les de més a baix que són gratuïtes, aleshores fem clic la foto que ens agrada i podrem mirar la seva llicència fent un altre clic a view image license, i així de fàcil, segons aquesta llicència podrem descargar i usar la imatge.

Altres webs  també interessants sobre fotografia són : http://www.freefoto.com/index.jsp  http://commons.wikimedia.org/wiki/Portada.

El Google , en canvi , en temes de cercar d’imatges és una mica un caos i normalment aquestes no són de massa qualitat, però també existeix una cerca avançada on podem posar la opció de buscar imatger etiquetades per usar.

Després vàrem mirar de cercar música en aquests tipus de pàgines.

Vam parlar una mica sobre la perillositat d’utilitzar l’Ares, ja que moltes persones no tenien clar que al utilitzar aquest programa posaven a disposició els seu disc dur i no sabien ven bé el què els hi podrien extreure o mirar.

Una pàgina molt interessant de musica no comercial és aquesta http://www.jamendo.com/es/ , hi ha un munt de cançons de moltísims cantants que pengen els seus àlbums de tot tipus de generes, aquestes es poden baixar i utilitzar per exemple en un Power Point i demés , sempre tenint en compte els drets. Però també són molt interessants altres aspectes com una ràdio que funciona les 24h de diferents estils de música , o un top de els 100 millors cançons , i demés. És una pàgina que val la pena i se’n pot treure molt de suc, i per suposat permet descobrir grans talents.

Per últim també hem aprés que  la pàgina de Creative Commoms ens dona la opció de fer una cerca de diferents materials tan imatges, vídeos , música i d’altres a partir de les seves llicències: http://search.creativecommons.org/

La Viquipèdia

Durant aquests dies jo i el meu grup, Carla Torrent, Sara Martos, Núria Teixidó i Beth Tubau, hem estat treball la nostre aportació a Viquipèdia.

A partir de les pautes donades per el Jordi Simón vam crear un wikispaces per dur a terme la organització i el treball en sí. Ens vam repartir la primera part, ja que era una mica més teòrica que la resta i cada una feia la seva part i la ensenyava als altres exposant-la al nostre espai conjunt de wikispace. Aquesta part més teòrica consistia en definir: com es crea un wiki, les parts que té, com s'edita, les discussions, els enllaços, les cites i les fonts, el projectes germans  i per últim, localitzar en versió catalana un article a la Viquipèdia que es pogués completar d’una manera significativa o cercar-ne un de nou.

Jo personalment vaig dedicar-me al apartat: com s’edita. Aquest el vaigconfeccionar a partir del llibre d’usos educatius dels blocs. recursos , orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas, i a partir de el propi tutorial de la Viquipèdia.

Més tard vàrem decidir quina seria la forma en que entraríem la informació, i vam decidir que cadascuna ens crearíem un compte. Un cop això vam començar a pensar i discutir sobre el tema del qual tractaríem, i a partir d’un article que vam trobar molt interessant sobre mapes mentals ens vam començar  a interessar per aquest tema, i varem començar a buscar si ja era existent, però només ho era en versió castellana, per tant vam decidir crear un article de nou en versió catalana. Varem fer una recerca d’informació i la vam posar en comú al nostre wiki i cada persona va anar agafant idees per fer la seva aportació. Finalment quan ja vam trobar algun article i pàgines web ben referències varem dividir el nostre article en apartats: la història, els usos dels mapes mentals, per a què són útils?, com crear un mapa mental, les aplicacions professionals que tenen i les lleis i recomanacions de la cartografia mental.  

Jo personalment vaig fer l’últim apartat a partir de petits fragments que s’havien penjat a diferents webs sobre el llibre de Mapes mentals de Tony Buzan.

Durant aquest temps hem estat fent el seguiment del nostre article i de moment tot segueix igual, així que espero que tot estigui correcte.

 Aquí us deixo l’enllaç del nostre article perquè el llegiu ja que us pot ser interessant:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_mental

Respecta la meva valoració personal, crec que ha sigut una experiència molt interessant , ja que jo personalment no sabia que qualsevol persona, tot i que amb algunes pautes a seguir com les referències per tenir un control de qualitat, podia fer la seva aportació a la Viquipèdia.

Ara conec més la procedència de les informacions que consulto i ser valorar la seva fiabilitat i demés.

També he aprés més sobre les wikis i la seva manera de funcionar , com per exemple amb la utilització del wikispaces, una eina molt útil que estic segura que a partir d’ara utilitzaré.

Crec que hem fet un bon treball, si tenim en compte que partim de cero, en aquests temes, com a mínim jo, així que espero que els meus aprenentatges sobre tot aquest món de la informàtica com li dic jo assoleixin més nivell per poder-los aplicar en la meva futura vida de mestre.

Desprès de tot aquest treball m'ha semblat adient confecciona unes petites pautes per si algun dia vui torna a aporta informació a la Viquipèdia:


Qualsevol persona pot editar fàcilment qualsevol wiki i els seus canvis seran visibles immediatament. Hi ha diferents plataformes wikis i per això cadascuna utilitzar diferents formes per editar-lo , però força similars.
Normalment un cop creat el wiki i la pàgina amb la qual treballarem hem de fer clic el botó Edit This Page que apareix en la part superior de totes les pàgines wiki, després escriuremutilitzant el editor visual que trobem, on també és pot formatejar la lletra tan en tipus, mida, color,etc. Un cop fet això farem clic el botó Save.
Aquesta seria la forma bàsica d’editar un wiki, però també és pot editar de moltes altres formes , com per exemple creant enllaços. Primer de tot tornaríem a fer clic el botó Edit This Page i seleccionarem amb el ratolí el text que desitgem enllaçar i fer clic a la icona Link que trobarem a la barra “herramientas i d’aquesta manera s’obrirà una altra finestra on hi haurà com a títol el text seleccionat i haurem de col·locar la URL de la pagina web a la qual volem enllaçar-nos.
Per afegir imatges i altres arxius tornarem a fer clic en Edit This Page i decidirem el lloc on col·locarem la nostre imatge, fer clic el botó File de la barra de “herramientas” , i seguidament al botó examinar i buscarem en el nostre PC la imatge que volem pujar i un cop seleccionada fer clic upload, per últim només caldrà fer clic al botó Save.
Per afegir elements multimèdia , com sempre tornarem a fer clic Edit This Page i anirem a la icona Widget de la barra de “herramientas”. Després d’haver embadid el nostre element multimèdia col·locarem el HTML a la finestra que s’obrirà i finalment fer clic Save.
I per últim també trobem la opció de inserir una taula , tornarem al nostre botó Edit This Page i fer clic el botó Table de la barra “herrmaientas” , i només cal que decidim les mides de la nostre taula i fer clic a insertar taula i finalment apretar el botó Save.