La recitació

El 21 d'Octubre la classe de COED es va començar amb la Rosa Soler recitant un poema amb el qual ella se sentia força identificada i li tenia el cor robat.

A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

                Maria Mercè i Marçal. 

   

Més tard  la Rosa ha començat a recitar ràpidament aquest embarbussament :

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 

Ens ha dit que el repetíssim i se’ns a fet un món , però ens hem relaxat i hem vist que només calia aprendre els sis adjectius i anar canviant de singular a plural i a la inversa, i que  la frase anterior als adjectius la havíem d’anar passant  de positiva a negativa.

A continuació hem vist un fragment del homenatge que va emetre el canal 33 “Recordant a Miquel Martí Pol”.  A partir d’això hem diferenciat tres tipus de maneres d’expressar i recitar :

     La recitació teatral : és un text après de memòria i expressat amb molta teatralitat.

             La recitació des del cor : on no sembla que el poema o text hagi sigut après de memòria i sembla que les paraules surtin del cor i siguin un xic improvisades, i a més aquest tipus de recitació és la que fa emocionar més  als oients.

           La lectura en veu alta per els altres, no fa emocionar tant ni és apresa de memòria però està igual de treballada. Qui llegeix el text ens fa la feina de descodificar i nosaltres , els escoltadors, construïm una imatge sobre el fragment llegit.

 Un dels fragments del homenatge haig de reconèixer que em va arribar a emocionar , aquest pertany els segon tipus de recitació, i aquí us el deixo :

Et seguim Recordant

Farà un any 

que ens deixares orfes

dels teus mots 

i no dels sentiments.

I malgrat la teva partida

encara et trobes amb nosaltres.

T'hem seguit retrobant

en el fons dels teus versos

de la teva senzillesa en les paraules

i en la profunditat 

del pou d'on les extreies. 

Posares nom en el que succeïa

i passa a passa

et convertires en el cronista

del món que t'envoltava,

des de la claredat.

El teu cos era fràgil 

i no el que escrivies 

paraules com pilars 

per sostindré la bellesa fugissera

que has deixada amarada en els teus mots.

Tu realment no has mort

vares viatjar al món del impermanent

deixant-nos ben fresca en la memòria

una guia clara del camí 

que transitem alhora

tots els poetes. 

Gràcies 

pel teu record i per la Vida,

que ens deixares com herència

en cada un dels poemes

que escrivires.

Per últim se'ns va demanar la nostre opinió sobre la manera de recitar aquests poemes, és a dir , si ens semblaven recitacions  lentes, ràpides, clares i demés, i a partir d’aquí la Rosa  Soler ens va donar alguns consells:

· Després de cada coma(,) hauríem de fer una pausa de tres segons

· Desprès de cada punt(.) hauríem de fer una pausa de cinc segons.

Desprès d’aquesta classe m’ha semblat interessant buscar  recitacions de poemes i n’he trobat un de preciós que parla sobre la vida .

Aquí us deixo la recitació d’un poema de Walt Whitman, que va  ser un poeta, assagista, periodista i humanista nord-americà. El seu treball s'inscriu en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic, incorporant tots dos moviments a la seva obra. Whitman està entre els més influents escriptors del cànon nord- i ha estat cridat el pare del vers lliure. El seu treball va ser molt controvertit en el seu temps, particularment pel seu llibre Fulles d'herba, descrit com a obscè per la seva oberta sexualitat.

Amb tot això, va ser considerat com el pare de la moderna poesia nord-americana, i la seva influència ha estat àmplia també fora d'aquest país.

Aquesta recitació corre a càrrec de Joan Manuel Serrat en un dels seus concerts. Com suposo que ja sabreu,  ell és un cantautor, compositor, intèrpret, poeta i músic espanyol. I es tracta d'una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua castellana com en llengua catalana.

I a més a més, amb tot lo explicat anteriorment, podríem dir que aquesta  recitació escauria dins del grup de recitació des del cor, ja que sembla que les paraules li surtin des del cor de manera improvisada i  ho fa donant sentiment a les seves  paraules per tal de transmetre-ho al públic.

A partir d’aquesta sessió puc concloure que hi ha moltes maneres de recitar un poema i que aquest provoqui situacions molt diferents. Desprès de tot això he decidit que intentaré recitar el meu poema des del cor i per això n’escolliré algun que em sigui emotiu i per tant fàcil d’aprendre .